1.
hivern
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estació de l'any, entre la tardor i la primavera, que comença al solstici d'hivern i acaba a l'equinocci de primavera. Un hivern rigorós. Els freds de l'hivern. Al cor de l'hivern. En climatologia, part de l'any que a l'hemisferi nord comprèn els mesos de desembre, gener i [...]
|
2.
hivernada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estada en un indret durant l'hivern. Temporada d'hivern. [...]
|
3.
cepell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bruc d'hivern. [...]
|
4.
cepelló
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bruc d'hivern. [...]
|
5.
petorrera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bruc d'hivern. [...]
|
6.
terrolà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tòfona d'hivern. [...]
|
7.
xipell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bruc d'hivern. [...]
|
8.
enreular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer arraulir de fred. Ens ha atrapat una bufada que ens ha enreulat. Arraulir-se de fred. A l'hivern, el bestiar s'enreula. [...]
|
9.
hivernal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'hivern. [...]
|
10.
hivernar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar l'hivern en un indret. [...]
|